5 de desembre del 2011

ÀNEC CULLEROT AL GOLF VILALBA


English version below

El passat diumenge dia 4 de desembre es va poder observar un mascle d'Ànec cullerot (Anas clypeata) a una de les basses del Golf de Vilalba, prop de La Roca Village (Obs: Toni Alonso, Carles Llebaria). Observar Cullerots a La Roca és un fet inusual, però posa de manifest que aquests espais son esencials per a la fauna aquàtica. La bassa on es troba aquest exemplar és una de les més naturalitzades ja que és plena de canyís (Phargmites australis) pels marges. L'individu compartia l'espai amb altres aus com Fotges comunes (Fulica atra), Ànecs collverds (Anas platyrhynchos), Polles d'aigua (Gallinula chloropus), Cabussets (Tachybaptus ruficollis) i un Bitxac (Saxicola torquata) mascle que anava i venia entre les branques de canyís. 

Ànec cullerot mascle, en una de les basses que podem trobar al Golf de Vilalba. Es probable que aquest exemplar
porti més d'una setmana a la mateixa bassa. Es fàcil de reconèixer pel pit blanc i el bec gros en forma d'espàtula. 
El cullerot comparteix espai amb fotges (a la dreta).  Aquest animal s'alimenta de plantes aquàtiques i insectes que troba en aquests ambients.


Per tothom és coneguda la controversia que sempre han generat els camps de golf allà on es construeixen, però en aquest cas els camps que ofereix el Golf Villalba dóna noves possibilitats a l'ornitofauna del municipi. Entre greens i bankers es possible d'observar el Picot verd (Picus viridis), Cueretes blanques (Motacilla alba), Blauets (Alcedo atthis), Repicatalons (Emberiza schoeniclus), Trist (Cisticola juncidis), Garses (Pica pica), Pitrojos (Erithacus rubecula), Aligots (Buteo buteo) i moltes més espècies.


L'Aligot és una de les rapinyaires diurnes que solen sobrevolar  els camps del Golf Vilalba en busca de ratolins i algun petit ocell. Les faroles de l'urbanització son un dels llocs on s'el pot veure parat.

El Picot verd és un dels ocells que sovint es deixen veure volant d'un costat a l'altre del Golf. El seu vol ondulat així com la tonalitat verdosa fan que sigui una espècie fàcil d'identificar.
English version

SHOVELER AT VILALBA GOLF CLUB

On Sunday 4th December was observed a male Shoveler (Anas clypeata) in a ponds of Vilalba Golf, near La Roca Village. The pond is one of the more natural because it is full of reeds (Phargmites australis). It was sharing this space with other birds such as common Coots (Fulica atra), Mallards (Anas platyrhynchos), Moorhens (Gallinula chloropus), Little Grebes (Tachybaptus ruficollis) and male Stonechat (Saxicola torquata) that came and went between the reeds branches.
To everyone's always known the controversy generated by the golf courses where they are built, but in this case the fields in the Vilalba Golf offers new opportunities to birdlife in the municipality. Between Bankers and Greens is possible to observe Green Woodpeckers (Picus viridis), White Wagtail (Motacilla alba), kingfishers (Alcedo atthis), Reed Buntings (Emberiza schoeniclus), Zitting Cisticola (Cisticola juncidis), Magpies (Pica pica), Robins (Erithacus rubecula), common Buzzard (Buteo buteo) and many more species.

27 de novembre del 2011

A LA TARDOR: CIRERER D'ARBOÇ


English version below

Cirerer d'arboç amb fruits madurs (vermells), fruits per madurar (verdosos)
i fruits en espera per a acompletar el cicle (raïms terminals de les branques).


Tothom coneix el Cirerer d'arboç (Arbutus unedo) també anomenat Cirerer de pastor (Priorat). Aquest arbust quan arriba la tardor vesteix el bosc de tonalitats rogenques gràcies als seus fruits.


Flors de Cirerer d'arboç. Aquestes apareixen amb les primeres
pluges de la tardor.
Els Abellots (Bombus terrestris) són uns dels insectes que polinitzen
aquestes boniques flors.






















Els fruits romandran latents fins a la temporada vinent.





El Cirerer d'arboç pertany a la familia de les ericàcies, és a dir, del grup dels Brucs (Erica sp). Quan arriben les primeres pluges de tardor els cirerers comencen a florir. Les flors, d'un color blanquinós i que tenen forma globular, s'agrupen en raïms que pengen a les extremitats de les branques. Aquestes flors són  polinitzades per insectes i un cop fecundades esperaran fins a la tardor següent per acabar de desenvolupar-se i madurar.






A l'inici de la tardor podem trobar els fruits de tonalitats
verdoses apunt per madurar.



Les cireres, verdes al principi, aniran canviant de color fins al vermell, moment en que són madures. Aquests fruits contenen alcohol etílic, i és per aquest motiu que es diu que no es poden menjar moltes cireres. Els romans ja deien que d'aquesta planta només es podia menjar un fruit (unedo) i a Asturias aquesta planta es anomenada Borrachín.


Els fruits vermells són un reclam visual per a ocells i mamífers
que aprofitaran aquest valuós recurs.

                                                                 

La tardor és el moment en que els habitants del bosc han de fer rebost per passar l'hivern i l'aparició d'aquests fruits són un recurs força interessant per a molts d'ells. La vermelló aconseguida pel cirerer atreu els ocells que en menjar-ne escamparan les llavors. De nit els mamifers seran atrets per l'olor d'un terra ple de cireres que cauen de l'arbust (Arbutus) quan són del tot madures.




Quant els fruits cauen a terra són menjats, alhora que les llavors són escampades. En fotografia es poden veure restes de fruits en una escletxa on algun micromamífer se'ls deu haver menjat.

English version


Everybody knows strawberry tree (Arbutus unedo). This bush dress in reddish tones the forest by its fruits when fall comes. The strawberry tree belongs to ericacies family. With first fall rains, it begins to flower. The flowers, of a whitish color and globulars, are grouped in clusters that hang in the extremities of the branches. These flowers are polinitzades by insects and after fertilization it waits until the following autumn for fully developed and mature.
Berries, green at first, will change color to red when they are ripe. These fruits contain ethyl alcohol, and that is why people says you can not eat many berries. Romans said that could only eat one fruit (unedo) of this plant.
These fruits are a very interesting resource for many animals that lives in forest. Red berry attracts birds that eat it, so after this, seeds are spread by forest floor. At night the mammals will be attracted by the smell of a soil full of berries that fall from the shrub (Arbutus) when they are fully ripe.




13 de novembre del 2011

LA PLUJA DELS DARRERS DIES I ELS BOLETS II


Els Pets de llop (Lycoperdon perlatum) van canviant de color
a mida que van envellint. Les tonalitats brunes ens indiquen que
ja són madurs, moment en que deixen anar les espores en forma
de núvol quan es toquen. ( del grec: Lycos= Llop; perdon=pet )
En la primera entrada del mateix títol ja es va fer referència sobre la possibilitat que hi havia de salvar la temporada de bolets gràcies a les pluges que van començar a caure el 20 de novembre. Doncs bé, el bosc ja comença a deixar entreveure que alguna cosa agafarem.

Apagallums (Macrolepiota procera) també és conegut com
a Paloma i Cogomella. 




Apagallums (Macrolepiota sp), alguna Llora (Russula sp), Pets de llop (Lycoperdon sp) i d'altres ja es comencen a veure al bosc, cosa que fa presagiar que potser trobem Rovellons (Lactarius sanguifluus) aquest cap de setmana. Si les temperatures es mantenen com fins ara, tot indica que sí, ja podem començar  a preparar els cistells!!!

i... bona cacera companys!!!!





Les Micenes (Mycenas sp) pertanyen a un dels grups dels tipics bolets petits que
trobem entre la virosta del bosc.
Paloma petita (Macrolepiota rhacodes).


 

Els Niuets viuen formant grups sobre restes de fusta en descomposició.
A la fotografia 4 Niuets grocs (Crucibulum laeve).

3 de novembre del 2011

LA PLUJA DELS DARRERS DIES I ELS BOLETS

                                                                                                                                                                                    English version below


La pluja caiguda aquests darrers dies ens situa en els 620,5 litres de precipitació acumulada des de l'1 de Gener. En aquest darrer més d'octubre han estat 83 els litres caiguts per metre cuadrat, després de dos mesos de pluja practicament inexistent. Setembre 7,5 litres i Agost 6 litres. Aquestes dades han provocat que enguany no trobem bolets en els nostres boscos, tot i que a l'agost es van poder recollir Rossinyols (Cantharellus cibarius) en les proximitats de Can Planes. Les pluges durant el juliol, que van acumular 101 litres, acompanyades d'una temperatura no molt alta, per estar en ple estiu, van afavorir aquest fet.

                                                      

En aquest video podreu veure les nubolades que ens han deixat aquests 83 litres per metre cuadrat acumulats.

No obstant no podem dir que la temporada hagi acabat encara, doncs caldrà esperar fins a mitjans de mes per veure si aconseguim trobar algun Rovelló (Lactarius sanguifluus) o Pinatell (Lactarius deliciosus). Només hem de confiar que no faci fred de cop, ja que en aquest cas la temporada segur que haurà finalitzat.


English version

MUSHROOMS AND LAST DAYS RAINFALL


The rainfall in recent days puts us in the 620.5 mm of rain since January 1st. In this month of October were 83 liters per square meter, after two months of rain practically nonexistent. September and August 6 and 7.5 liters everyone. These lack rain have led mushroom in our forests. But in August we were able to pick Chanterelles (Cantharellus cibarius) up in the vicinity of Can Planes. The rainfall, 101 litres, during July, accompanied by not too high temperature have favored this fact.
But we can not say that mushrooms season is finished yet, then we should wait until mid-month to see if we will pick up some Lactarius sanguifluus or Lactarius deliciosus. Just trust that it does not blow cold, as in this case certainly would have ended the mushrooms season.

30 d’octubre del 2011

ESTORNELLS, ALIATS DE LES PLANTES

                                                                                                                                                                                    English version below

Els Estornells (Sturnus sp) son un dels grups d'ocells que sovint trobem parats sobre les antenes de televisió, xemeneies i teulades. No obstant també els podem veure parats sobre lledoners (Celtis australis), cirerers (Prunus avium) i oliveres (Olea europaea) entre d'altres,  on hi van per menjar-se els fruits. Un cop han digerit la part carnosa d'aquests, regurgiten els pinyols, doncs no son capaços de deglutir-los. D'aquesta forma ajuden  a la planta en la dispersió de les llavors. Aquest fenomen se l'anomena zoocòria i és molt important per a la majoria d'espècies vegetals, ja que aquesta es la manera de disseminar-se i no fer-se competència per l'espai. 
Al nostre municipi tenim dues espècies d'Estornell que porten a terme aquesta missió. L'Estornell negre (Sturnus unicolor) i l'Estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Ambdós força difícils de diferenciar durant l'estiu, però no ara quan el plomatge d'hivern del primer presenta unes taquetes blanquinoses i iridescents que el diferencia del segon.
A la fotografia podem observar pinyols de lledoner, cirerer i olivera. Aquests van ser recollits a una teulada on els estornells acostuman a parar-se.


                                                                                                                             
                                                                                                   Estornells, antenes i xemeneies

English version

STARLINGS, ALLIED TO PLANTS

Starlings (Sturnus sp) are a group of birds that are often perched on aerial television, chimneys or walking over roofs. But we also see them perched on hackberry (Celtis australis), cherrytree (Prunus avium) and olivetree (Olea europaea), among others, where there were to eat the fruits. Once they have digested the fleshy part of them, regurgitate the seeds, because they are not able to eat them. This will help to plant the seed dispersal. This phenomenon is called zoocoria and it is very important for most plant species, as this is the way to spread and not become competition for space.
In our village we have two starling species that carry out this mission. Spotless Starling (Sturnus unicolor) and Starling (Sturnus vulgaris). Both very difficult to differentiate in summer time, but it's now when winter plumage differs from first to second.

18 d’octubre del 2011

ARRIBA EL FRED


Ahir a la tarda, dia 17,  es van poder veure les primeres Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) per sobre d'alguna teulada del nostre municipi. Aquests ocells de petit tamany, venen a casa nostre a passar l'hivern, la qual cosa ens indica que ara ja podem començar a pensar en abrigar-nos una miqueta.


La Cotxa fumada és un ocell fàcil de reconèixer a distància. D'una banda per la seva cua de color taronja. D'una altra per moure la cua amunt i avall de forma molt ràpida quan arronsa les cames (moviment vibratori).  En aquesta espècie els mascles adults són de color gris pissarra, mentre que les femelles i els joves de l'any són marrons. 
 D'altra banda no només es va poder observar un petit nombre de Cotxes fumades, si no que també es van veure milers de Ballesters (Apus melba)  volant en sentit sud. Aquesta forta migració cap a terres més càlides, si que fa sospitar amb l'entrada de fred en terres nòrdiques, ja que aquesta és una espècie que passa l'hivern a l'Àfrica i ve a Europa a criar, l'entrada de fred, doncs, faria que es moguessin ràpidament, fet que explicaria el nombre elevat d'individus vistos ahir a la tarda-vespre.

El Ballester, amb la panxa blanca és un dels falciots més grans que tenim
 a casa nostra.

Els Ballesters pertanyen al grup dels faciots ( ocells d'ales amb forma de falç), que cal no confondre amb les orenetes, ja que tot i s'hi assemblen són de grups molt diferents. Els primers són de l'ordre dels Apodiformes ( apodes: sense peus), i es que en realitat els falciots tenen les extremitats diminutes i quasi no es veuen, cosa que no pasa amb les orenetes (Hirundinits: del llatí Hirundo = oreneta).  En les fotografies ( a dalt i a la dreta) podem veure 2 Ballesters (forma de ballesta), la panxa blanca el diferència dels Faciots comus.

Cal tenir bona llum per veure si té o nola panxa blanca, en cas que no la tingui
es tractaria d'un falciot comú (a la foto un Ballester).


Als videos podem veure els Ballesters passant ràpidament cap al sud ahir al capvespre.

15 d’octubre del 2011

ÈXIT DE LES JORNADES NATURALISTES 2011

El Castell de la Roca a les 8:00 hores del matí del dia 8, just abans de començar l'activitat d'anellament. Tot està preparat i sobre temps per fer unes fotos al cel. La Núria és la primera assitent, apareix abans de l'hora d'inici.
Durant els dies 8 i 9 d'Octubre s'han dut a terme gran part de les activitats programades de les Jornades Naturalistes del nostre Municipi, tot i que encara no han finalitzat ja que  l'exposició itinerant d'ocells, al vestíbul de la picina municipal, romandrà fins el proper dia 21.

Dissabte dia 8 va ser un dia de molta activitat. La jornada va començar ven d'hora amb l'assistència d'un nombrós public a la sessió d'anellament on vem veure fins a 16 espècies diferents d'ocells i un total de 39 exemplars anellats. Vallès Oriental TV, va estar present a l'acte i va enregistrar algunes sequències per al seu informatiu (En el seguent enllaç podeu veure la noticia: L'anellament d'ocells permet veure 40 espècies d'ocells).
Els assistens van poder veure d'aprop 2 exemplars de Blauet (Alcedo atthis).  És una de les espècies més anellades des que van començar les sessions d'anellament ara fa 4 anys (8 exemplars anellats en total).

L'entrevista de VOTV durant el desenvolupament de l'activitat d'anellament.

Les espècies que van ser anellades durant la jornada foren: Cargolet (1), Blauet (2), Cadernera (1), Gafarró (2), Raspinell (1), Merla (6), Tallarol de casquet (5), Pardal comú (4), Pitroig (3), Mallerenga carbonera (1), Mallerenga blava (1), Verdum (1), Cuereta torrentera (3), Garsa (1), Mosquiter comú (2), i Rossinyol bord (5).  


Rossinyol bord (Cettia cetti), va ser un dels més anellats. Aquesta espècie és facilment detectable donat el seu potent cant, altrament inconfusible.


Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), vem poder veure tant mascles (fotografia) com femelles, les quals presenten el cap marrò.
Exemplar de Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), un dels moixons més característics del Mogent. 
El public assistent va quedar bocabadat amb una Garsa (Pica pica) que es va capturar. És un ocell molt comú però que a distàncies curtes és preciós. 
Mallerenga carbonera (Parus major), és una au molt intelligent, capaç d'arrivar a imitar sorolls com poden ser  les pitades de marxa enrera d'una excavadora.
El Cargolet (Troglodytes troglodytes) va ser l'ultim ocell de la jornada, junt amb el Bruel (Regulus ignicapilla) que vem poder observar i sentir el dia següent durant la sortida naturalista. Són ambdòs els més petits de casa nostra.
La Cadernera (Carduelis carduelis), coneguda per tothom, és un dels ocells  índex de captures més baix. La seva persecució per a capturar-lo com ocell de cant i per tant de gàvia, provoca fins h
i tot l'expol·liació dels seus nius.
La Garsa (Pica pica) és un dels còrvids més inteligents de casa nostra. Tot i ser un ocell dotat de mala reputació té, al igual que la resta d'ocells, el seu paper en la natura, i no per aquest motiu ha de ser perseguit.
El Pitroig (Erithacus rubecula), augmenta les seves poblacions en caure la tardor per l'arrivada d'ocells procedents del nord de Catalunya i d'Europa.

En acabar l'anellament es va fer entrega dels premis del 1er. Concurs de Fotografia de Natura.

Oscar Oliva va ser el guanyador del 1er. Premi. En la fotografia es pot veure com un Esplugabous (Bubulcus ibis) espera pacientment a que el bestiar li aixequi algun insecte per així poder-se alimentar sense gaire esforç.

A la tarda, l'assitència de 35 persones, va possar de manifets que els Roquerols mostren un gran interès per la natura. La sessió d'Anellament de Mussols, on no es va poder anellar cap ( el vent i la lluna van condicionar negativament la captura) però si que els vam sentir i fins hi tot algú en va poder veure algun, va captivar als participants. Durant l'activitat també vam poder observar un exemplar de Gripau corredor
Mussol comú (Athene noctua), fotografiat a plena llum del dia, tot i ser un animal majoritariament nocturn.



 Assistents de la sortida naturalista.  
Diumenge dia 9 es va realitzar la sortida naturalista guiada amb l'assistència d'una cuarantena de persones. Un cop al pla de Can Planes va començar l'activitat.


Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) que es va poder veure durant la sortida.  En total es van arribar a veure de l'ordre de 5 a 6 exemplars en plena migració.
L'observació continuada d'Àligues calçades va donar molt d'interès a la sortida, ja que els participans van poder observar una espècie complicada de veure al nostre municipi i que actualment es troba força amenaçada.



Explicacions sobre els diferents tipus de mamífers que podem trobar prop de casa, però dins el Parc serralada Litoral.





L'excursió va finalitzar amb l'observació d'uns quants Senglars (Sus scrofa) i d'una Fagina (Martes foina), que van ser enregistrats la nit anterior, amb una càmara especial prop de la Font de la Mansa.

Videos de Senglar (Esquerra) i de Gorjablanc (Dreta) filmats amb camara oculta d'infrarojos.


Per últim agrair-vos a tots la vostra participació en les activitats realitzades durant les segones Jornades Naturalistes, "la vostra assitència és la nostra existència"




Ja estem treballant en les 3eres Jornades Naturalistes, Us esperem!!!

6 d’abril del 2011

VALONES AL CENTRE DEL POBLE

Tres Valones (Tringa glareola) en la "llacuna temporal" que hi ha a l'entrada del poble.
El passat dissabte dia 2 d'abril vem poder gaudir de 3 Valones (Tringa glareola) aturades a la "llacuna temporal" formada per les darreres pluges a l'entrada del poble, davant l'Escola Mogent. Aquesta cita és remarcable per al nostre municipi, ja que l'espècie no és gaire habitual de veure i menys  veure'n 3 exemplars junts, ja que normalment es solen veure exemplars solitaris al llarg de la conca.
  Les vores d'aquestes"llacunes temporals", originades a causa de les darreres pluges, són plenes de fang que utilitzen les orenetes per a construir el seu niu. (A la fotografia podem observar dues espècies d'oreneta; l'Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) que podem veure volant amb el carpó blanc (part superior de la cua)  i l'Oreneta comuna (Hirundo rustica) que podem  veure a terra amb la  gorja vermella i cua més llarga.
També es va poder gaudir de la capacitat que tenen les Orenetes per recollir fang amb el bec i transportar-lo al niu per tal d'arreglar-lo o fer-lo de nou. Sovint quan veiem els nius podem distingir bandes de colors que ens indiquen que el fang utilitzat en la construcció del niu prové de diferents zones.

Valona i Corrriol petit (Charadrius dubius), que el dissabte dia 2 d'abril compartien espai. De corriols se'n van poder veure 2 exemplars que constament s'enlairaven per tornar a aterrar d'inmediat.

Una altra espècie que es va poder observar a la "llacuna temporal" va ser el Corriol petit (Charadrius dubius), en concret es van observar fins a dos individus. En aquest cas però es una espècie força habitual de veure, però no meyns important. I fins hi tot pot arrivar a criar de forma intermitent al nostre municipi. 
Valona i Estornell vulgar( Sturnus vulgaris) a la vora de la "llacuna temporal". En aquests ambients la proliferació de petits insectes és molt ràpida. Aquest fet ocasional és aprofitat per els ocells en la seva alimentació i reposició d'energia.  
Els Estornells són un altre grup d'ocells que es va poder veure pels voltants de la "llacuna temporal". En aquest cas es tractava d'un Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) que s'assembla molt a l'Estornell negre (Sturnus unicolor), ambdos presents al nostre municipi i que sovint podem observar cantant sobre les antenes de TV de casa nostra.
Entre l'herba es va poder observar una Titella (Anthus pratensis) que s'anava menjant  els insectes que trobava. Aquesta espècie la podem trobar durant tot l'hibern en el nostre municipi, però a la primavera ens abandona per anar a criar al centre i nord d'Europa.
Finalment  també es va observar un exemplar de Titella (Anthus pratensis) pels voltants de l'aigua, compartint espai amb altres ocells com els Tudons (Columba palumbus) o les Garses (Pica pica).

31 de març del 2011

PASSEJADA FLUVIAL

Després de les pluges la llera del riu ha canviat, i en alguns trams podem trobar diferents espais que abans no existien donant noves sensacions a la vista. La pluja de primavera ( mes de Març: 215 litres per metre quadrat) ha arribat de bracet d'una explosió floral i faunística.

Riu Mogent a l'alçada del Pla de Can Font.
Les darreres pluges han dividit la llera principal en d'altres més petites formant-se una mena d'aiguamoll amb força interès florístic i alhora faunístic.
Cirerer (Prunus avium) en flor. Els insectes son els encarregats de realitzar la polinització.
Rabanissa blanca (Diplotaxis erucoides).
Gatell(Salix cinerea) en flor.
En alguns espais de la conca del Mogent l'acumulació d'aigua ha donat lloc a petites "llacunes temporals" que són molt bones per a molts dels ocells que passen migrant cap el nord. D'aquestes "llacunes temporals", ara mateix en podem trobar  una just a l'entrada del poble, al Pla de les Hortes davant  l'escola Mogent i una altra al costat de la depuradora de Vilanova, al Pla de Can Font.



Cuereta blanca (Motacilla alba), a la "llacuna temporal" del Pla de Can Font. Alimentant-se de mosquits.

Xivita (Tringa ochropus), a la "llacuna temporal" del Pla de Can Font.


Les "llacunes" temporals son propícies per a que tan insectes com amfibis puguin dur a terme procesos de reproducció i per tant ideals per  a que altres animals puguin alimentar-se en elles, com és el cas de molts ocells.

Puput (Upupa epops), parada sobre un Gatell a la llera del riu.