CAMES LLARGUES A VILALBA, I ALTRES TROBALLES

Dissabte dia 28 va ser vist un individu femella de Cames llargues (Himantopus himantopus) a última hora de la tarda en una de les basses del Golf Vilalba. El Cames llargues és una au cada cop més freqüent al nostre municipi, gràcies a la presència de les basses de Vilalba. Aquests ocells passen l'hivern a l'Àfrica sud-sahariana per retornar a Europa a criar, encara que alguns exemplars poden quedar-se a la Península Ibèrica els mesos freds.

Cames llargues fotografiat a una de les basses del Golf Vilalba. El fet de poder realitzar una fotografia propera va ser possible gràcies a l'amabilitat de Ramon Icart. Els Cames llargues pertanyen al grup dels limícoles, i en aquestes basses troben petites platjoles que els ajuden a reposar, menjar i seguir amb el seu camí.

Altres espècies presents a les basses són: els Martinets blancs (Egretta garceta) que ja presenten plomatge nupcial i les Fotges (Fulica atra) i els Cabussets (Tachybaptus ruficollis) que no han perdut el temps i han fet niu prop dels camins que envolten les basses i per on passen els jugadors de golf.

Els Martinets blancs també utilitzen les basses per alimentar-se, donat que poden pescar des de la vorera petits peixos e invertebrats. En la fotografia dos exemplars amb el plomatge nupcial, on destaquen, en primer pla, les plomes del pit.

No hem de confondre els Martinets Blancs amb els Esplugabous (Bubulcus ibis) que tenim a las fotografia. Un tret clarament diferenciador a simple vista és el color del bec, la mida i la forma. Aquest és d'hàbits més terrestres que el primer, cosa que ens pot ajudar en la seva identificació. Sovint és el que trobem alimentant-se darrera dels tractors, quan aquests estan llaurant.

Ous de Fotja. Tres en la fotografia.

En algunes basses ja es poden veure els polls de Fotja en un estat avançat de creixement. La transformació d'aquests polls és espectacular. Durant els primers dies tenen el cap vermellós, poc a poc van perdent aquesta tonalitat per adquirir la que es veu en la fotografia, just abans de ser totalment negres i amb el bec blanc.

En els llocs menys profunds de la bassa, els Cabussets fan els nius, això si, vigilants de que ningú els pugui atrapar, ja que en acostar-se fugen ràpidament. Tot tapant els ous primer, abans de deixar el niu.

D'altra banda altres animals que s'han pogut observar aquest cap de setmana al municipi han estat: Toixó, conill, Tortugues, i altres espècies d'ocells.

Malauradament aquest Toixó (Meles meles) va ser trobat mort, per causes naturals, prop del centre comercial de La Roca Village. Costa creure que tan aprop del centre comercial, els Roquerols, tinguem animals tan interessants com aquesta espècie.

Aquesta Perdiu roja (Alectoris rufa), va ser fotografiada prop del riu Mogent mentre menjava plàcidament juntament amb un congènere. L'herba fresca del marge del riu era l'àpat que havien elegit per omplir el pap.

Igual que les Perdius, les Cogullades vulgars (Galerida cristata) amb les que comparteixen hàbitat són ocells que típicament caminen pel terra per buscar aliment. La coloració terrosa fa que passi desapercebuda als depredadors, es el que s'anomena  coloració críptica. La cresta definida en el seu nom científic es un tret característic de l'espècie.

El Capsigrany (Lanius senator) pertany al grup dels lànids. Típicament són ocells que tenen el bec ganxut, com si fos una petita rapinyaire, que utilitzen per a donar mort a invertebrats i petits vertebrats  que claven en arbustos punxents per poder esquarterar-los i així menjar-se'ls. En la fotografia un exemplar mascle fotografiat prop de les Tres Puntes. El Capsigrany és un ocell de mida petita que arriba a casa nostra durant la primavera per criar i tornar cap a l'Àfrica un cop acabada l'època de reproducció.

Un mascle de Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) observat a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí, fet que va facilitar la troballa, ja que aquest indret pateix una forta pressió antròpica que no l'ajuda a l'observació d'animals salvatges tot i el seu potencial. Aquesta espècie, que no cria a casa nostra, és habitual de veure a la primavera en pas prenupcial i a finals d'estiu en pas postnupcial. 

La Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) també es pot observar a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí (fins a 4 exemplars). Com a Roquerols ens hem de congratular de poder gaudir d'aquesta espècie al nostre municipi. No obstant, la presència en aquesta bassa i en d'altres, d'espècies al·lòctones (=introduïdes) com la Tortuga de Florida (Trachemys scripta) ens fa anar un pas enrere respecte la millora de la qualitat ambiental del nostre entorn.

Tortugues de Florida en una de les basses del Subirana. L'alliberament d'aquests animals en espais naturals està prohibit. Així doncs, haurien de portar-se a centres d'acollida d'espècies al·lòctones, ja que la competència per l'espai sovint desplaça a les espècies autòctones (=les de casa) produint la seva desaparició i altres alteracions que són de difícil diagnòstic.

El Conill (Oryctolagus cuniculus) és una altra de les espècies que podem trobar corrent lliurement pels camps de conreu que ens envolten. I això és possible, si ens llevem ven d'hora, ven d'hora, ven d'hora...

MORELL CAPROIG AL GOLF VILALBA

Avui diada de Sant Jordi hem pogut gaudir de la presència d'un mascle de Morell Caproig (Aythya ferina) en una de les basses del Golf de Vilalba que trobem al municipi de La Roca del Vallès (Javi Mendoza com. pers). L'exemplar de cap vermell que contrasta fortament amb la tonalitat grisosa del cos es trobava menjant en la llacuna que trobem just a l'entrada del Golf. Aquesta espècie és força rara com a nidificant a Catalunya. No passa així a l'hivern quan es més fàcil de localitzar en les grans zones humides del nostre territori. 

Aquest mascle de Morell Caproig es trobava descansant en una de les basses grans del Golf Vilalba juntament amb d'altres espècies.

Els Morell pertanyen al grup d'ànecs capbussadors, motiu pel qual presenten ulls de tonalitat vermella.

Veure aquest exemplar a casa nostra ens a d'encoratjar a conservar aquests espais tant interessants com a punt de descans en la migració de molts ocells que estant de passada cap a latituds llunyanes. 

En la mateixa bassa trobàvem avui el Fumarell Carablanc

Altres ocells com el Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida) o les Xivitones (Actitis hypoleuca) o els dos exemplars de Valones (Tringa glareola) han estat vistos avui a les cada cop més interessant basses del Golf de Vilalba.

Fumarell volant per sobre d'una de les llacunes en busca d'algun peixet per dur-se al bec

Les Xivitones troben en les pedres que envolten la bassa un espai ideal per a buscar aliment, alhora que no es senten molestades pels golfistes que jugen plàcidament a pocs metres.

GAIG BLAU I FUMARELL CARABLANC

Portem una setmana força interessant des del punt de vista ornitològic ja que en tres dies s'ha pogut veure Gaig Blau (Coracias garrulus) i Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida), ambdós unes observacions força interessants per al nostre municipi.

Els Fumarells Carablancs tenen la galta blanca que contrasta força amb el cap negre. El bec i les potes són vermelles, tal i com veiem en la fotografia. 

El Gaig Blau va ser vist el divendres dia 20 d'abril, a la zona de Rocatomba, entrant al poble des de Mataró. Es una espècie força escassa a Catalunya, on s'estima una població de 250 parelles. L'observació d'aquest individu es força destacable donat el baix nombre d'exemplars presents en terres catalanes. No obstant no és una cita aïllada ja que l'any passat es va poder observar durant uns dies un exemplar al Pla de Can Font que segurament també estava en migració prenupcial (va ser vist el 18/05/2011). Aquestes observacions posen de relleu, un cop més, la importància del nostre municipi en la migració d'aquesta i d'altres espècies.

Tenir el plaer de poder observar un Gaig Blau és un privilegi del que podem gaudir els Roquerols. Aquest escadusser ocell vigila des de llocs elevats per a caçar insectes dels que s'alimenta.  

El Fumarell Carablanc ha estat vist el diumenge 22 d'abril en una de les basses del Golf Vilalba (Javi Mendoza com. pers). Es tracta d'una espècie força rara al nostre municipi i de la que només hi ha una cita a La Roca el 26/04/84. Així doncs ens trobem davant d'un fet històric en lo referent a l'ornitologia. Afortunadament s'ha pogut gaudir d'aquest exemplar durant tot el dia i se l'ha pugut observar alimentant-se en diferents basses del Golf. El Fumarell Carablanc, no es una espècie rara a Catalunya però està lligada a ambients aquàtics amb grans masses d'aigua. 

Fumarell Carablanc observat al Golf Vilalba. En la fotografia també podem observar una Oreneta de Ribera (Riparia riparia) en la part inferior.

D'altres espècies també han estat vistes aquests dies, es el cas del Bitxac Rogenc (Saxicola rubetra), Abellarols (Merops apiaster), Oriols (Oriolus oriolus) o  Xivitones (Actitis hypoleucos).

Fins a 10 Xivitones es van poder veure menjant en un dels Greens del Golf Vilalba.

LA PLUJA D'ABRIL I SETMANA SANTA

Aquesta borrasca que tenim des del dia 3 d'Abril a provocat que alguns ocells s'avancessin a ella tot volant per evitar-la.

Grups mixtes de Falciots (Apus apus), Ballesters (Apus melba), Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) volen cap el nord a diari.

Sovint arremolinats sobre del riu Mogent a l'alçada de les antigues graveres del Subirana, en vol baix, mengen del núvol de mosquitets que hi ha a última hora de la tarda.

L'Oreneta cuablanca és mes petita que els Ballesters que també tenen la panxa blanca. Aquesta pertany a la família dels Hirundínids (= orenetes) i fins hi tot es de l'ordre dels Passeriformes (= ocells amb capacitat per cantar) a diferencia de Ballesters i Falciots que són de l'ordre dels no Passeriformes.

Ballester sobrevolant el Mogent. Aquest ocell pertany a la família dels Apodiformes (= apode: sense peus) grup que te uns peus minúsculs, i és per aquest motiu que no toquen terra mai, ja que segurament no podrien aixevar el vol. Crien en llocs elevats, com edificis i escletxes de penya-segats, des d'on es llencen cap el buit per remuntar el vol àgilment.

Orenetes vulgars alimentant-se al riu Mogent, en la fotografia es pot observar un exemplar  atípic, de la subespècie de l'est de la conca mediterrània o de la subespècie d'Egipte, on els individus tenen la panxa vermella
(al centre i cap dalt de l'imatge).

Però una de les coses més interessants que s'han pogut veure ha estat un Martinet de Nit (Nycticorax nycticorax) que va passar un parell de dies a les basses que hi ha darrera del Pla de Can Font. Aquest ocell és fàcil de veure si sabem on buscar-lo, sovint descansa de dia en branques prop de l'aigua. Al nostre municipi només el trobem de pas cap el nord en primavera i cap el sud, des de mitjans d'agost. Els joves, tot i tenir un plomatge críptic, es detenen en pas a llocs com la "Bassa dels ànecs".

Martinet de Nit a les Basses del Subirana, darrera del "Pla de Can Font"

Els ulls vermells, el cap i l'esquena de tonalitat fosca, les ales grises, pit blanc i potes grogues. Combinació que ens ajuda a detectar el Martinet de Nit amb molta facilitat.

Altres aus com les Xivites ( Tringa ochropus) també s'han estat veien en plena migració cap el nord. Però aquests dies també s'ha observat Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (pers.com. Toni Alonso) i fins hi tot Cames llargues (Himantopus himantopus) a les basses del Golf de Vilalba (pers. com. Javi Mendoza).

Xivita, en les Basses del Subirana.

També es va poder observar un Aligot (Buteo buteo) amb una serp a les potes. No és molt habitual veure aquestes rapinyaires alimentant-se d'ofidis, ja que el més comú és que mengin ratolins, com be indica el seu nom en castellà: Ratonero común.

L'Aligot es una espècie present tot l'any al nostre municipi. Durant els mesos més freds la població d'Aligot pot augmentar com a conseqüència dels exemplars procedents del nord d'Europa que busquen ambients més càlids.