GAIG BLAU I FUMARELL CARABLANC

Portem una setmana força interessant des del punt de vista ornitològic ja que en tres dies s'ha pogut veure Gaig Blau (Coracias garrulus) i Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida), ambdós unes observacions força interessants per al nostre municipi.

Els Fumarells Carablancs tenen la galta blanca que contrasta força amb el cap negre. El bec i les potes són vermelles, tal i com veiem en la fotografia. 

El Gaig Blau va ser vist el divendres dia 20 d'abril, a la zona de Rocatomba, entrant al poble des de Mataró. Es una espècie força escassa a Catalunya, on s'estima una població de 250 parelles. L'observació d'aquest individu es força destacable donat el baix nombre d'exemplars presents en terres catalanes. No obstant no és una cita aïllada ja que l'any passat es va poder observar durant uns dies un exemplar al Pla de Can Font que segurament també estava en migració prenupcial (va ser vist el 18/05/2011). Aquestes observacions posen de relleu, un cop més, la importància del nostre municipi en la migració d'aquesta i d'altres espècies.

Tenir el plaer de poder observar un Gaig Blau és un privilegi del que podem gaudir els Roquerols. Aquest escadusser ocell vigila des de llocs elevats per a caçar insectes dels que s'alimenta.  

El Fumarell Carablanc ha estat vist el diumenge 22 d'abril en una de les basses del Golf Vilalba (Javi Mendoza com. pers). Es tracta d'una espècie força rara al nostre municipi i de la que només hi ha una cita a La Roca el 26/04/84. Així doncs ens trobem davant d'un fet històric en lo referent a l'ornitologia. Afortunadament s'ha pogut gaudir d'aquest exemplar durant tot el dia i se l'ha pugut observar alimentant-se en diferents basses del Golf. El Fumarell Carablanc, no es una espècie rara a Catalunya però està lligada a ambients aquàtics amb grans masses d'aigua. 

Fumarell Carablanc observat al Golf Vilalba. En la fotografia també podem observar una Oreneta de Ribera (Riparia riparia) en la part inferior.

D'altres espècies també han estat vistes aquests dies, es el cas del Bitxac Rogenc (Saxicola rubetra), Abellarols (Merops apiaster), Oriols (Oriolus oriolus) o  Xivitones (Actitis hypoleucos).

Fins a 10 Xivitones es van poder veure menjant en un dels Greens del Golf Vilalba.

LA PLUJA D'ABRIL I SETMANA SANTA

Aquesta borrasca que tenim des del dia 3 d'Abril a provocat que alguns ocells s'avancessin a ella tot volant per evitar-la.

Grups mixtes de Falciots (Apus apus), Ballesters (Apus melba), Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) volen cap el nord a diari.

Sovint arremolinats sobre del riu Mogent a l'alçada de les antigues graveres del Subirana, en vol baix, mengen del núvol de mosquitets que hi ha a última hora de la tarda.

L'Oreneta cuablanca és mes petita que els Ballesters que també tenen la panxa blanca. Aquesta pertany a la família dels Hirundínids (= orenetes) i fins hi tot es de l'ordre dels Passeriformes (= ocells amb capacitat per cantar) a diferencia de Ballesters i Falciots que són de l'ordre dels no Passeriformes.

Ballester sobrevolant el Mogent. Aquest ocell pertany a la família dels Apodiformes (= apode: sense peus) grup que te uns peus minúsculs, i és per aquest motiu que no toquen terra mai, ja que segurament no podrien aixevar el vol. Crien en llocs elevats, com edificis i escletxes de penya-segats, des d'on es llencen cap el buit per remuntar el vol àgilment.

Orenetes vulgars alimentant-se al riu Mogent, en la fotografia es pot observar un exemplar  atípic, de la subespècie de l'est de la conca mediterrània o de la subespècie d'Egipte, on els individus tenen la panxa vermella
(al centre i cap dalt de l'imatge).

Però una de les coses més interessants que s'han pogut veure ha estat un Martinet de Nit (Nycticorax nycticorax) que va passar un parell de dies a les basses que hi ha darrera del Pla de Can Font. Aquest ocell és fàcil de veure si sabem on buscar-lo, sovint descansa de dia en branques prop de l'aigua. Al nostre municipi només el trobem de pas cap el nord en primavera i cap el sud, des de mitjans d'agost. Els joves, tot i tenir un plomatge críptic, es detenen en pas a llocs com la "Bassa dels ànecs".

Martinet de Nit a les Basses del Subirana, darrera del "Pla de Can Font"

Els ulls vermells, el cap i l'esquena de tonalitat fosca, les ales grises, pit blanc i potes grogues. Combinació que ens ajuda a detectar el Martinet de Nit amb molta facilitat.

Altres aus com les Xivites ( Tringa ochropus) també s'han estat veien en plena migració cap el nord. Però aquests dies també s'ha observat Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (pers.com. Toni Alonso) i fins hi tot Cames llargues (Himantopus himantopus) a les basses del Golf de Vilalba (pers. com. Javi Mendoza).

Xivita, en les Basses del Subirana.

També es va poder observar un Aligot (Buteo buteo) amb una serp a les potes. No és molt habitual veure aquestes rapinyaires alimentant-se d'ofidis, ja que el més comú és que mengin ratolins, com be indica el seu nom en castellà: Ratonero común.

L'Aligot es una espècie present tot l'any al nostre municipi. Durant els mesos més freds la població d'Aligot pot augmentar com a conseqüència dels exemplars procedents del nord d'Europa que busquen ambients més càlids.

UN CIGNE AL MOGENT !!!

Ahir, dissabte 24, es va poder observar un exemplar de Cigne mut (Cignus olor) al riu Mogent (Al limit del terme municipal de la Roca amb Vilanova).

El Cigne mut es trobava menjant plantes aquàtiques, que amb el seu llarg coll, obtenia del fons de la llera del riu Mogent.

L'individu va ser localitzat menjant plàcidament dins l'aigua i tot i que en un primer moment es va espantar, desprès es va mostrar més confiat. Aquest comportament fa sospitar que es tracti d'un exemplar escapat i no d'un exemplar procedent del nord d'Europa, on hi viuen. Tot i que de tant en tant, quan les temperatures del nord d'Europa són molt gèlides, és fàcil que arribin alguns individus i es puguin veure en rius, aiguamolls o deltes de la geografia catalana.

Aquest preciós animal medeix prop d'un metre i mig des del bec a la cua.

A Catalunya hi ha algunes parelles nidificants, però que ho fan com a conseqüència de les introduccions que s'han dut a terme en diferents localitats de l'àmbit català.