ARRIBEN LES JORNADES NATURALISTES 2012 !!!

Des del Blog dels Naturalistes de La Roca us fem saber que el cap de setmana del 20 i 21 d'Octubre es durant a terme les 3.eres Jornades Naturalistes de La Roca del Vallès.

Com ja ve sent habitual, Dissabte dia 20 es realitzarà la tradidional jornada d'anellament al Parc Fluvial, just darrera del Caprabo. L'anellament començarà a les 8h del matí fins les 13h. Podrem gaudir de les nombroses espècies que es vagin capturant al llarg del matí.

Diumenge dia 21 hi haurà una caminada naturalista pels voltants del Mogent amb la intenció d'aprofundir en el coneixement de la fauna i flora del riu. La visita serà guiada i cal fer reserva al telefon 654639370 per  poder participar-hi. El punt de trobada serà al Parc Fluvial a les 9h.

MIGRACIÓ D'ENGANYAPASTORS A LA ROCA

L'Enganyapastors es confon fàcilment amb el terra, lloc on farà el niu. El seu plomatge ha evolucionat de forma críptica per no ser detectat pels seus depredadors.

L'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) és una espècie migradora transahariana que ve a casa nostra per criar, i un cop acabada la cria, aquest torna cap el sud per passar l'hivern. Al nostre municipi trobem dues espècies del mateix gènere, sent el Siboc (Caprimulgus ruficollis) l'altra espècie de la que podem gaudir.
De plomatge críptic, és un animal sovint desconegut per a la població, ja que és de costums nocturnes i crepusculars.  De dia es difícil d'observar, els sols de pinassa i fulles d'alzina son l'ambient on els trobarem, sempre que siguem capaços de descobrir el seu camuflatge. El seu cant estival és fàcil d'escoltar de nit durant els mesos de Juny i Juliol, si se sap com canten!!!
Aquests dies és fàcil de veure grupets que estan retornant cap el sud, just quant el sol està darrera l'horitzó.

Anellament d'exemplars d'Enganyapastors que van ser capturats al crepuscle.

Els Enganyapastors s'alimenten de polilles, per a la qual cosa disposen d'una extraordinària boca que pot engolir- les  d'una sola atacada.

CIGONYES A LA ROCA

El passat dia 12 d'Agost, van ser vistes un munt de Cigonyes (Ciconia ciconia) per la zona de Bellavista, algunes fons parlen de dos centenars (Jorge Arroyo com. pers). De fet dues d'aquestes van ser trobades electrocutades sota les torres d'alta tensió que hi ha per la zona . Una d'elles estava anellada (Francesç Jutglar com. pers) amb la qual cosa aviat sabrem d'on provenien, tot i que malauradament s'han de lamentar un mínim de dues baixes!!!

El dia 13 també van ser vistes grups de Cigonyes per la zona del Convent de La Torreta (Jesus Costa com. pers), i en aquest cas es va tractar d'algunes desenes. La mateixa nit el "twitter" anava ple de "twitts" advertint de grups de Cigonyes parades sobre teulades de la ciutat de Granollers ( Javi Mendoza com. pers).

El dia 14, per la marinada, van ser vistes prop d'un centenar en la mateixa zona de La Torreta, parades sobre arbres i torres d'alta tensió.

Les Cigonyes parades sobre les torres d'alta tensió poden patir electrocucions tal i com va passar a Bellavista.

No es un fet aïllat que les Cigonyes passin pel cel del nostre municipi, però si que és un fet que la gent no acostuma a presenciar.

AGUILA PESCADORA I CIGONYA

El company Oscar Oliva, guanyador del concurs de fotografia de les Segones Jornades Naturalistes ens ha fet arribar unes interessants fotografies que ha realitzat darrerament al nostre municipi.
L'Àguila pescadora (Pandion haliaetus), tot i ser una espècie cosmopolita, es rara a casa nostra, ja que la seva dieta piscívora determina la seva presència. A la fotografia podem observar un exemplar que es trobava de passada el 31 de març.

Fantàstic exemplar d'Àliga pescadora  que va ser observada al nostre municipi, incrementant així el nombre d'espècies que s'han vist a casa nostra.

L'Àguila pescadora en vol, es característic els ulls grocs amb aquesta mena d'antifaç. 

D'altra banda la fotografia de Cigonya (Ciconia ciconia), en vol, és un testimoni de que aquesta espècie cada cop és més nombrosa i per tant més fàcil de veure. En aquest cas va ser vista el 9 de Juny travessant el nostre municipi.

Cigonya en vol per sobre del nostre municipi. La silueta blanca i el contorn posterior negre son distintius de l'espècie.

Gràcies Oscar per la teva col·laboració!!!

DURBECS CRIANT A LA ROCA DEL VALLÈS !!!

Dilluns dia 11 de Juny es va veure un exemplar de Durbec (Coccothraustes coccothraustes) en el bosquet de Lledoners (Celtis australis) que hi ha a la Font de la Salut (al costat de la deixalleria), avui dia 13 s'han pogut observar 3 exemplars; 2 juvenils i un mascle adult (Mario Martínez com. pers.). Finalment aquestes dades posen de manifest la sospita que es tenia que els Durbecs estaven criant al nostre municipi, donat que l'any passat ja es va observar una parella de Durbecs a la Plaça del Camí de l'Ermita de Sta. Agnès, el 04/04/11 i una altra parella el 12/04/11 a la Plaça de Pep Ventura també a Sta. Agnès (ambdues places estan molt properes, per la qual cosa es va sospitar que es tractava de la mateixa parella). D'altra banda, un juvenil de Durbec va ser anellat, fa dos anys, a principis d'agost a Sta. Agnès, però en ser una cita de principis d'agost es va considerar que potser era un exemplar provinent d'altres contrades.

El Durbec és un moixó que pertany a la família dels fringíl·lids, com Caderneres (Carduelis carduelis), Gafarrons  (Serinus serinus) o Pinsans ( Fringilla coelebs), però a diferència d'ells no te un cant que destaqui gaire, per la qual cosa no es fàcil de detectar.

Aquesta és una espècie no gaire habitual de veure durant els mesos d'hivern, quan és fa més evident la seva presència, i a la primavera i l'estiu es un animal escàs. A Catalunya, estudis recents, donen un nombre d'unes 100 parelles criant en tot el territori, així doncs, de nou, aquest any, ens trobem davant un fet de gran rellevància orníticament parlant per al nostre municipi. 

Els lledons son unes de les llavors preferides dels Durbecs i és per aquest motiu que sempre són aprop dels Lledoners, on es habitual trobar-los.

BLAUETS CRIANT AL MOGENT !!! RECUPERACIÓ DEL RIU?

Diumenge dia 10 de Juny s'ha pogut anellar un mascle adult i un juvenil de Blauet (Alcedo atthis). El mascle tenia la punta del bec arrodonida i placa incubatriu, cosa que ens confirma la cria d'aquesta espècie al nostre municipi. El niu es construÏt en talussos prop de l'aigua, i utilitzen el bec ( per això la punta del bec arrodonida) per a construir  un túnel d'aproximadament 1 metre de llarg, al final del qual, hi ha la cambra on es dipositen els ous. Els mascles també coven els ous, amb lo que desenvolupen placa incubatriu. Els juvenils son fàcils de distingir dels adults per tenir el plomatge de tonalitats mes apagades i les potes negroses i no vermelles com en el cas dels adults.

Exemplar de Blauet capturat durant les 2ones. Jornades Naturalistes de La Roca. La presencia de Blauets durant la tardor, l'hivern i la primavera es un fet normal, però la cria de Blauet no havia estat documentada com a mínim des de fa més de 37 anys a La Roca.

ROQUEROLS I GAIG BLAU

Roquerol és el gentilici que hom dona a la gent que viu a la Roca, però per la gent que es aficionada a l'observació d'ocells, els Roquerols (Ptyoprogne rupestris) son unes orenetes (= Hirundínids) de dors marronós, de panxa pàl·lida i que mostra unes taques blanques que son clarament visibles a la cua quan aquesta es oberta. Al terme municipal no és un ocell estrany durant els mesos de fred, donat que a la primavera abandona la plana per anar a criar a zones més altes. Aquest any però tenim el plaer, com a Roquerols de gaudir d'una parella de Roquerols que està criant  a el nostre municipi. No hi ha constància de que ho haguessin fet amb anterioritat i es per això que ens trobem davant la primera parella que ho fa, com a mínim en els darrers 28 anys ( Ribas, 2000). 

Roquerol en espera de que la seva parella abandoni el niu per a substituir-la.

Donada la manca de penya-segats, que sol ser on cria de forma natural, un pont sobre el Mogent ha estat el lloc escollit per aquesta parella de Roquerols per a fer el niu.

D'altra banda, Juny, ens pot donar més sorpreses, ja que darrerament s'ha estat veient un Gaig Blau (Coriaceas garrulus) a la zona de les Tres Puntes, encara no sabem si és un ocell que està migrant, però la qüestió es que fa 12 dies que es passeja per la zona, cosa que fa sospitar la possibilitat que acabi criant a casa nostra. En aquest cas també es tractaria del primer cop que es documentaria la cria a casa nostra i a tota la comarca. Recordeu que a Catalunya hi ha una població estimada de 250 parelles, i a la Roca aquest any és el cinquè exemplar que es veu!!!

El Gaig Blau busca insectes per alimentar-se en camps llaurats ja que és més fàcil detectar-los.

Un cop troba un insecte, es dirigeix a un lloc elevat on menjar-se'l i alhora poder estar més segur davant la presència d'un possible depredador.

Els colors blaus i porpres són típics d'aquest grup d'ocells, els Coràcids,  on el Gaig Blau és l'única espècie de distribució estival europea. La resta d'espècies del grup son tropicals.

CAMES LLARGUES A VILALBA, I ALTRES TROBALLES

Dissabte dia 28 va ser vist un individu femella de Cames llargues (Himantopus himantopus) a última hora de la tarda en una de les basses del Golf Vilalba. El Cames llargues és una au cada cop més freqüent al nostre municipi, gràcies a la presència de les basses de Vilalba. Aquests ocells passen l'hivern a l'Àfrica sud-sahariana per retornar a Europa a criar, encara que alguns exemplars poden quedar-se a la Península Ibèrica els mesos freds.

Cames llargues fotografiat a una de les basses del Golf Vilalba. El fet de poder realitzar una fotografia propera va ser possible gràcies a l'amabilitat de Ramon Icart. Els Cames llargues pertanyen al grup dels limícoles, i en aquestes basses troben petites platjoles que els ajuden a reposar, menjar i seguir amb el seu camí.

Altres espècies presents a les basses són: els Martinets blancs (Egretta garceta) que ja presenten plomatge nupcial i les Fotges (Fulica atra) i els Cabussets (Tachybaptus ruficollis) que no han perdut el temps i han fet niu prop dels camins que envolten les basses i per on passen els jugadors de golf.

Els Martinets blancs també utilitzen les basses per alimentar-se, donat que poden pescar des de la vorera petits peixos e invertebrats. En la fotografia dos exemplars amb el plomatge nupcial, on destaquen, en primer pla, les plomes del pit.

No hem de confondre els Martinets Blancs amb els Esplugabous (Bubulcus ibis) que tenim a las fotografia. Un tret clarament diferenciador a simple vista és el color del bec, la mida i la forma. Aquest és d'hàbits més terrestres que el primer, cosa que ens pot ajudar en la seva identificació. Sovint és el que trobem alimentant-se darrera dels tractors, quan aquests estan llaurant.

Ous de Fotja. Tres en la fotografia.

En algunes basses ja es poden veure els polls de Fotja en un estat avançat de creixement. La transformació d'aquests polls és espectacular. Durant els primers dies tenen el cap vermellós, poc a poc van perdent aquesta tonalitat per adquirir la que es veu en la fotografia, just abans de ser totalment negres i amb el bec blanc.

En els llocs menys profunds de la bassa, els Cabussets fan els nius, això si, vigilants de que ningú els pugui atrapar, ja que en acostar-se fugen ràpidament. Tot tapant els ous primer, abans de deixar el niu.

D'altra banda altres animals que s'han pogut observar aquest cap de setmana al municipi han estat: Toixó, conill, Tortugues, i altres espècies d'ocells.

Malauradament aquest Toixó (Meles meles) va ser trobat mort, per causes naturals, prop del centre comercial de La Roca Village. Costa creure que tan aprop del centre comercial, els Roquerols, tinguem animals tan interessants com aquesta espècie.

Aquesta Perdiu roja (Alectoris rufa), va ser fotografiada prop del riu Mogent mentre menjava plàcidament juntament amb un congènere. L'herba fresca del marge del riu era l'àpat que havien elegit per omplir el pap.

Igual que les Perdius, les Cogullades vulgars (Galerida cristata) amb les que comparteixen hàbitat són ocells que típicament caminen pel terra per buscar aliment. La coloració terrosa fa que passi desapercebuda als depredadors, es el que s'anomena  coloració críptica. La cresta definida en el seu nom científic es un tret característic de l'espècie.

El Capsigrany (Lanius senator) pertany al grup dels lànids. Típicament són ocells que tenen el bec ganxut, com si fos una petita rapinyaire, que utilitzen per a donar mort a invertebrats i petits vertebrats  que claven en arbustos punxents per poder esquarterar-los i així menjar-se'ls. En la fotografia un exemplar mascle fotografiat prop de les Tres Puntes. El Capsigrany és un ocell de mida petita que arriba a casa nostra durant la primavera per criar i tornar cap a l'Àfrica un cop acabada l'època de reproducció.

Un mascle de Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) observat a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí, fet que va facilitar la troballa, ja que aquest indret pateix una forta pressió antròpica que no l'ajuda a l'observació d'animals salvatges tot i el seu potencial. Aquesta espècie, que no cria a casa nostra, és habitual de veure a la primavera en pas prenupcial i a finals d'estiu en pas postnupcial. 

La Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) també es pot observar a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí (fins a 4 exemplars). Com a Roquerols ens hem de congratular de poder gaudir d'aquesta espècie al nostre municipi. No obstant, la presència en aquesta bassa i en d'altres, d'espècies al·lòctones (=introduïdes) com la Tortuga de Florida (Trachemys scripta) ens fa anar un pas enrere respecte la millora de la qualitat ambiental del nostre entorn.

Tortugues de Florida en una de les basses del Subirana. L'alliberament d'aquests animals en espais naturals està prohibit. Així doncs, haurien de portar-se a centres d'acollida d'espècies al·lòctones, ja que la competència per l'espai sovint desplaça a les espècies autòctones (=les de casa) produint la seva desaparició i altres alteracions que són de difícil diagnòstic.

El Conill (Oryctolagus cuniculus) és una altra de les espècies que podem trobar corrent lliurement pels camps de conreu que ens envolten. I això és possible, si ens llevem ven d'hora, ven d'hora, ven d'hora...

MORELL CAPROIG AL GOLF VILALBA

Avui diada de Sant Jordi hem pogut gaudir de la presència d'un mascle de Morell Caproig (Aythya ferina) en una de les basses del Golf de Vilalba que trobem al municipi de La Roca del Vallès (Javi Mendoza com. pers). L'exemplar de cap vermell que contrasta fortament amb la tonalitat grisosa del cos es trobava menjant en la llacuna que trobem just a l'entrada del Golf. Aquesta espècie és força rara com a nidificant a Catalunya. No passa així a l'hivern quan es més fàcil de localitzar en les grans zones humides del nostre territori. 

Aquest mascle de Morell Caproig es trobava descansant en una de les basses grans del Golf Vilalba juntament amb d'altres espècies.

Els Morell pertanyen al grup d'ànecs capbussadors, motiu pel qual presenten ulls de tonalitat vermella.

Veure aquest exemplar a casa nostra ens a d'encoratjar a conservar aquests espais tant interessants com a punt de descans en la migració de molts ocells que estant de passada cap a latituds llunyanes. 

En la mateixa bassa trobàvem avui el Fumarell Carablanc

Altres ocells com el Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida) o les Xivitones (Actitis hypoleuca) o els dos exemplars de Valones (Tringa glareola) han estat vistos avui a les cada cop més interessant basses del Golf de Vilalba.

Fumarell volant per sobre d'una de les llacunes en busca d'algun peixet per dur-se al bec

Les Xivitones troben en les pedres que envolten la bassa un espai ideal per a buscar aliment, alhora que no es senten molestades pels golfistes que jugen plàcidament a pocs metres.

GAIG BLAU I FUMARELL CARABLANC

Portem una setmana força interessant des del punt de vista ornitològic ja que en tres dies s'ha pogut veure Gaig Blau (Coracias garrulus) i Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida), ambdós unes observacions força interessants per al nostre municipi.

Els Fumarells Carablancs tenen la galta blanca que contrasta força amb el cap negre. El bec i les potes són vermelles, tal i com veiem en la fotografia. 

El Gaig Blau va ser vist el divendres dia 20 d'abril, a la zona de Rocatomba, entrant al poble des de Mataró. Es una espècie força escassa a Catalunya, on s'estima una població de 250 parelles. L'observació d'aquest individu es força destacable donat el baix nombre d'exemplars presents en terres catalanes. No obstant no és una cita aïllada ja que l'any passat es va poder observar durant uns dies un exemplar al Pla de Can Font que segurament també estava en migració prenupcial (va ser vist el 18/05/2011). Aquestes observacions posen de relleu, un cop més, la importància del nostre municipi en la migració d'aquesta i d'altres espècies.

Tenir el plaer de poder observar un Gaig Blau és un privilegi del que podem gaudir els Roquerols. Aquest escadusser ocell vigila des de llocs elevats per a caçar insectes dels que s'alimenta.  

El Fumarell Carablanc ha estat vist el diumenge 22 d'abril en una de les basses del Golf Vilalba (Javi Mendoza com. pers). Es tracta d'una espècie força rara al nostre municipi i de la que només hi ha una cita a La Roca el 26/04/84. Així doncs ens trobem davant d'un fet històric en lo referent a l'ornitologia. Afortunadament s'ha pogut gaudir d'aquest exemplar durant tot el dia i se l'ha pugut observar alimentant-se en diferents basses del Golf. El Fumarell Carablanc, no es una espècie rara a Catalunya però està lligada a ambients aquàtics amb grans masses d'aigua. 

Fumarell Carablanc observat al Golf Vilalba. En la fotografia també podem observar una Oreneta de Ribera (Riparia riparia) en la part inferior.

D'altres espècies també han estat vistes aquests dies, es el cas del Bitxac Rogenc (Saxicola rubetra), Abellarols (Merops apiaster), Oriols (Oriolus oriolus) o  Xivitones (Actitis hypoleucos).

Fins a 10 Xivitones es van poder veure menjant en un dels Greens del Golf Vilalba.

LA PLUJA D'ABRIL I SETMANA SANTA

Aquesta borrasca que tenim des del dia 3 d'Abril a provocat que alguns ocells s'avancessin a ella tot volant per evitar-la.

Grups mixtes de Falciots (Apus apus), Ballesters (Apus melba), Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) volen cap el nord a diari.

Sovint arremolinats sobre del riu Mogent a l'alçada de les antigues graveres del Subirana, en vol baix, mengen del núvol de mosquitets que hi ha a última hora de la tarda.

L'Oreneta cuablanca és mes petita que els Ballesters que també tenen la panxa blanca. Aquesta pertany a la família dels Hirundínids (= orenetes) i fins hi tot es de l'ordre dels Passeriformes (= ocells amb capacitat per cantar) a diferencia de Ballesters i Falciots que són de l'ordre dels no Passeriformes.

Ballester sobrevolant el Mogent. Aquest ocell pertany a la família dels Apodiformes (= apode: sense peus) grup que te uns peus minúsculs, i és per aquest motiu que no toquen terra mai, ja que segurament no podrien aixevar el vol. Crien en llocs elevats, com edificis i escletxes de penya-segats, des d'on es llencen cap el buit per remuntar el vol àgilment.

Orenetes vulgars alimentant-se al riu Mogent, en la fotografia es pot observar un exemplar  atípic, de la subespècie de l'est de la conca mediterrània o de la subespècie d'Egipte, on els individus tenen la panxa vermella
(al centre i cap dalt de l'imatge).

Però una de les coses més interessants que s'han pogut veure ha estat un Martinet de Nit (Nycticorax nycticorax) que va passar un parell de dies a les basses que hi ha darrera del Pla de Can Font. Aquest ocell és fàcil de veure si sabem on buscar-lo, sovint descansa de dia en branques prop de l'aigua. Al nostre municipi només el trobem de pas cap el nord en primavera i cap el sud, des de mitjans d'agost. Els joves, tot i tenir un plomatge críptic, es detenen en pas a llocs com la "Bassa dels ànecs".

Martinet de Nit a les Basses del Subirana, darrera del "Pla de Can Font"

Els ulls vermells, el cap i l'esquena de tonalitat fosca, les ales grises, pit blanc i potes grogues. Combinació que ens ajuda a detectar el Martinet de Nit amb molta facilitat.

Altres aus com les Xivites ( Tringa ochropus) també s'han estat veien en plena migració cap el nord. Però aquests dies també s'ha observat Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (pers.com. Toni Alonso) i fins hi tot Cames llargues (Himantopus himantopus) a les basses del Golf de Vilalba (pers. com. Javi Mendoza).

Xivita, en les Basses del Subirana.

També es va poder observar un Aligot (Buteo buteo) amb una serp a les potes. No és molt habitual veure aquestes rapinyaires alimentant-se d'ofidis, ja que el més comú és que mengin ratolins, com be indica el seu nom en castellà: Ratonero común.

L'Aligot es una espècie present tot l'any al nostre municipi. Durant els mesos més freds la població d'Aligot pot augmentar com a conseqüència dels exemplars procedents del nord d'Europa que busquen ambients més càlids.

UN CIGNE AL MOGENT !!!

Ahir, dissabte 24, es va poder observar un exemplar de Cigne mut (Cignus olor) al riu Mogent (Al limit del terme municipal de la Roca amb Vilanova).

El Cigne mut es trobava menjant plantes aquàtiques, que amb el seu llarg coll, obtenia del fons de la llera del riu Mogent.

L'individu va ser localitzat menjant plàcidament dins l'aigua i tot i que en un primer moment es va espantar, desprès es va mostrar més confiat. Aquest comportament fa sospitar que es tracti d'un exemplar escapat i no d'un exemplar procedent del nord d'Europa, on hi viuen. Tot i que de tant en tant, quan les temperatures del nord d'Europa són molt gèlides, és fàcil que arribin alguns individus i es puguin veure en rius, aiguamolls o deltes de la geografia catalana.

Aquest preciós animal medeix prop d'un metre i mig des del bec a la cua.

A Catalunya hi ha algunes parelles nidificants, però que ho fan com a conseqüència de les introduccions que s'han dut a terme en diferents localitats de l'àmbit català.