29 d’abril de 2012

CAMES LLARGUES A VILALBA, I ALTRES TROBALLES

Dissabte dia 28 va ser vist un individu femella de Cames llargues (Himantopus himantopus) a última hora de la tarda en una de les basses del Golf Vilalba. El Cames llargues és una au cada cop més freqüent al nostre municipi, gràcies a la presència de les basses de Vilalba. Aquests ocells passen l'hivern a l'Àfrica sud-sahariana per retornar a Europa a criar, encara que alguns exemplars poden quedar-se a la Península Ibèrica els mesos freds.

Cames llargues fotografiat a una de les basses del Golf Vilalba. El fet de poder realitzar una fotografia propera va ser possible gràcies a l'amabilitat de Ramon Icart. Els Cames llargues pertanyen al grup dels limícoles, i en aquestes basses troben petites platjoles que els ajuden a reposar, menjar i seguir amb el seu camí.

Altres espècies presents a les basses són: els Martinets blancs (Egretta garceta) que ja presenten plomatge nupcial i les Fotges (Fulica atra) i els Cabussets (Tachybaptus ruficollis) que no han perdut el temps i han fet niu prop dels camins que envolten les basses i per on passen els jugadors de golf.
Els Martinets blancs també utilitzen les basses per alimentar-se, donat que poden pescar des de la vorera petits peixos e invertebrats. En la fotografia dos exemplars amb el plomatge nupcial, on destaquen, en primer pla, les plomes del pit.



No hem de confondre els Martinets Blancs amb els Esplugabous (Bubulcus ibis) que tenim a las fotografia. Un tret clarament diferenciador a simple vista és el color del bec, la mida i la forma. Aquest és d'hàbits més terrestres que el primer, cosa que ens pot ajudar en la seva identificació. Sovint és el que trobem alimentant-se darrera dels tractors, quan aquests estan llaurant.
Ous de Fotja. Tres en la fotografia.

En algunes basses ja es poden veure els polls de Fotja en un estat avançat de creixement. La transformació d'aquests polls és espectacular. Durant els primers dies tenen el cap vermellós, poc a poc van perdent aquesta tonalitat per adquirir la que es veu en la fotografia, just abans de ser totalment negres i amb el bec blanc.


En els llocs menys profunds de la bassa, els Cabussets fan els nius, això si, vigilants de que ningú els pugui atrapar, ja que en acostar-se fugen ràpidament. Tot tapant els ous primer, abans de deixar el niu.

D'altra banda altres animals que s'han pogut observar aquest cap de setmana al municipi han estat: Toixó, conill, Tortugues, i altres espècies d'ocells.

Malauradament aquest Toixó (Meles meles) va ser trobat mort, per causes naturals, prop del centre comercial de La Roca Village. Costa creure que tan aprop del centre comercial, els Roquerols, tinguem animals tan interessants com aquesta espècie.

Aquesta Perdiu roja (Alectoris rufa), va ser fotografiada prop del riu Mogent mentre menjava plàcidament juntament amb un congènere. L'herba fresca del marge del riu era l'àpat que havien elegit per omplir el pap.

Igual que les Perdius, les Cogullades vulgars (Galerida cristata) amb les que comparteixen hàbitat són ocells que típicament caminen pel terra per buscar aliment. La coloració terrosa fa que passi desapercebuda als depredadors, es el que s'anomena  coloració críptica. La cresta definida en el seu nom científic es un tret característic de l'espècie.
El Capsigrany (Lanius senator) pertany al grup dels lànids. Típicament són ocells que tenen el bec ganxut, com si fos una petita rapinyaire, que utilitzen per a donar mort a invertebrats i petits vertebrats  que claven en arbustos punxents per poder esquarterar-los i així menjar-se'ls. En la fotografia un exemplar mascle fotografiat prop de les Tres Puntes. El Capsigrany és un ocell de mida petita que arriba a casa nostra durant la primavera per criar i tornar cap a l'Àfrica un cop acabada l'època de reproducció.
Un mascle de Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) observat a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí, fet que va facilitar la troballa, ja que aquest indret pateix una forta pressió antròpica que no l'ajuda a l'observació d'animals salvatges tot i el seu potencial. Aquesta espècie, que no cria a casa nostra, és habitual de veure a la primavera en pas prenupcial i a finals d'estiu en pas postnupcial. 
La Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) també es pot observar a la Bassa dels Ànecs a primera hora del matí (fins a 4 exemplars). Com a Roquerols ens hem de congratular de poder gaudir d'aquesta espècie al nostre municipi. No obstant, la presència en aquesta bassa i en d'altres, d'espècies al·lòctones (=introduïdes) com la Tortuga de Florida (Trachemys scripta) ens fa anar un pas enrere respecte la millora de la qualitat ambiental del nostre entorn.
Tortugues de Florida en una de les basses del Subirana. L'alliberament d'aquests animals en espais naturals està prohibit. Així doncs, haurien de portar-se a centres d'acollida d'espècies al·lòctones, ja que la competència per l'espai sovint desplaça a les espècies autòctones (=les de casa) produint la seva desaparició i altres alteracions que són de difícil diagnòstic.
El Conill (Oryctolagus cuniculus) és una altra de les espècies que podem trobar corrent lliurement pels camps de conreu que ens envolten. I això és possible, si ens llevem ven d'hora, ven d'hora, ven d'hora...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada